Història del municipi
Conèixer Capolat
Capolat és un petit municipi, vast en extensió, situat al nord de la comarca del Berguedà, fent de llindar sobre les planes que caracteritzen l’anomenat Baix Berguedà.
A l’extrem, doncs, nord-occidental de la província de Barcelona, limita al nord amb Castellar del Riu, a llevant amb Berga (capital de la comarca), al sud amb Avià, l’Espunyola i Montmajor, i a ponent amb Navès i Guixers, municipis que pertanyen ja a la veïna comarca del Solsonès, província de Lleida.
Tot el seu límit sud-est es troba encinglerat, uns dos-cents metres de desnivell, sobre les planes de Berga i Avià. Aquest sobtat desnivell dóna des del sud, i mirant cap a ponent, la característica imatge dels tres tossals, coneguts popularment a la comarca com “les tres maries”, o conjunt d’altiplans gairebé idèntics en el seu contorn, que suporten les planes de la parròquia de Coforb (una de les quatre que conformen el municipi).
Sobre la història i els orígens
En l’actualitat, el municipi està format per quatre parròquies (que no nuclis), ja que el seu hàbitat és, i ha estat sempre des que en tenim coneixement, totalment dispers.
En excavacions efectuades en la passada legislatura 2003-2007, finançades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i portades a terme per tècnics de l’Associació Arqueològica del Berguedà, sabem que fa uns 5.000 anys a Capolat ja hi havia població de característiques rurals, i la principal troballa que ho confirma és una tomba pertanyent a l’època neandertal, en què es varen trobar dos cossos, home i dona, així com també un aixovar prou complet per a poder situar i confirmar aquestes dades.
Al tombant del primer mil·lenni, Capolat no existia com ara el coneixem, però sí que està documentada a bastament l’existència d’una primitiva parròquia que coincidiria amb la del Castell de Capolat, així com també una plaça pública situada al costat del mateix castell.
Tot aquest conjunt pertanyia a l’antiga Vall de Lord, i comprenia el que avui coneixem com a parròquies de Taravil, Llinàs i Capolat, mentre que l’actual parròquia de Coforb depenia d’Espinalbet, pertanyent actualment al terme veí de Castellar del Riu. Rendia tributs i vassallatge als senyors de Berga, fet aquest que es va mantenir fins al segle XVII.
Pel que fa a la resta del territori, es formà primer una parròquia al veïnat de Taravil amb advocació a Sant Quintí. (També s’ha excavat aquí amb els resultats de l’existència d’una necròpolis amb origen al segle XI.)
De manera quasi simultània es va construir l’església de Sant Serni de Tarrés, també parroquial per al veïnat de Llinars, així com també la pròpia parròquia de Capolat advocada de Sant Martí, mentre a l’actual Coforb s’edificaven les esglésies de Sant Andreu de Farnés, per donar servei i protecció a la quadra del mateix nom, i la de Sant Martí de Coforb (parroquial), fet amb el qual aquest veïnat deixava de dependre eclesiàsticament d’Espinalbet, encara que ho seguia fent civilment dels senyors de Berga. La resta del territori era aleshores tributari del bescomptat de Cardona, pertanyent a la diòcesi de la Seu d,Urgell. El control eclesiàstic de la zona va passar, en ésser fundada la diòcesi de Solsona, a aquest nou bisbat.
És important remarcar, també, que ja als volts del l’any 1000, dues propietats del veïnat de Taravil (LA VILELLA I LA TIMONOSA) tributaven als senyors de Solsona, però jurídicament i eclesiàsticament pertanyien, com la resta de cases veïnes, a la parròquia de Sant Quintí de Taravil. Fet que encara avui és vigent, malgrat estar ubicades a la comarca del Solsonès, i per tant província de Lleida.
Aquesta estructura, amb poques variacions, s’ha allargat fins al present, si bé actualment el municipi ha pres el nom de la parròquia més important, és a dir Capolat, i consta, tal i com avançàvem en començar, de les parròquies de Sant Martí de Capolat, Sant Quintí de Taravil, Llinars, i Coforb constituint el municipi tal i com el coneixem avui.
Especial atenció mereix l’antic Castell de Capolat, que, encimbellat dalt dels tossals que formen la columna vertebral del territori, va passar a ser, en època no concreta (possiblement cap al segle XIII), un santuari Marià, perdent poc a poc la importància estratègica que fins aleshores havia mantingut el castell, i convertint-se en lloc de peregrinatge i reunió del mateix poble i dels pobles veïns. La imatge de la Mare de Déu dels Tossals, datada del segle XIII, i recuperada per l’Ajuntament, es conserva avui al museu diocesà de Solsona, i ha estat estudiada a fons en el centres de Restauració que la Generalitat de Catalunya té a Sant Cugat del Vallès.
Pel que fa al castell i posterior santuari, s’hi han portat a terme dues campanyes d’excavacions, finançades per la Diputació de Barcelona, i en què s’han descobert les restes de l'absis del s. X, i una posterior ampliació del s XIII, així com també material immoble, restes humanes i sitges, entre altres elements, que ens permeten clarificar l’evolució d’un indret tan emblemàtic per al poble.
Actualment, el retaule barroc de l’església del Santuari està sense localitzar, i tant les dependències de l’hostatgeria com la mateixa església es troben en estat de total ruïna, degut a l’actuació del Rector de Capolat i capellà custodi del Santuari, que l'any 1956 en va ordenar l’enderrocament, fet que no es va consumar del tot gràcies a la intervenció del l’alcalde.
Sobre la geografia
El municipi de Capolat, tal com s’ha dit, és vast en extensió, tot i la seva baixa densitat. Comprèn una superfície de 35 km2 i la seva alçada oscil·la entre els 800 m en la zona més baixa i els 1.500 en la més alta. El territori s’estructura amb tres altiplans a diferent nivell, units entre si per la Serra dels Tossals.
El primer dels altiplans, i el de menys alçada, és el de la parròquia de Coforb, actualment la zona més poblada i amb una extensió de terra de cultiu (secà) considerable. Al nord, es troba protegida per la serra de la Tossa, a continuació de la serra de Queralt. Aquesta serra, per aprovació amb majoria del consell obert municipal i mitjançant sol·licitud al Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’inclou dins la Xarxa Natura, juntament amb un total del 48% de la superfície restant del poble, des de l’any 2006.
La serra de Tossa fa de terme amb el municipi veí de Castellar del Riu en la seva carena, i s'estén fins a la zona capolatenca de Llinars.
El segon altiplà correspon a la parròquia de Capolat; es tracta d’una gran explanada, separada de Coforb per una sèrie de feixes, que avui s’han convertit en bosc i alguna cinglera. Té una alçada al voltant dels 1.000 m.
Creuant aquests plans, en suau ascensió entre boscos, roquissars i torrents, en direcció a ponent, arribem als plans de Taravil, majestuosament dominants sobre la plana de l’Espunyola i Montmajor. Amb una alçada considerable, que oscil·la entre els 1.300 i els 1.500 m, l’agricultura hi està molt limitada en la seva varietat, formant per contra, unes pastures d’estiu envejables.
Com un contrafort abrupte, apareix, en el límit del territori dels Plans de Capolat, la serra dels Tossals, unida gairebé i formant un angle de 35º amb la serra de la Tossa.
Aquesta diversitat de paisatge i alçades dona lloc a una gran varietat de flora i fauna, amb tota la riquesa mediambiental que això comporta.
Característiques socioeconòmiques
La població de Capolat, en èpoques recents, no ha excedit mai dels 250-300 habitants. Cap als anys 40 del segle passat és quan va assolir la cota màxima de població.
Però el fet que la majoria de les cases no estiguessin habitades pels propietaris sinó per masovers, les males condicions dels habitatges, la manca de llum, camins, aigua potable, comunicacions en general, així com també el rigor de la climatologia, van ser fets determinants que propiciaren l’abandonament d’aquest tipus de vida de pura subsistència, per anar a viure als pobles més grans i amb més possibilitats de treball (al tèxtil o a la mineria) remunerat amb sous fixes i amb vivendes molt més còmodes.
Així, la demografia va anar descendint fins arribar als 50-70 habitants, que s’han anat mantenint fins als 84 habitants a l'any 2021.
